Select Page

Obras

dadacuentistas

El laberint de la desolació

Microrrelats | Valencià

El meu príncep torna de la batalla ferit de mort.

La meua ànima es queda amb ell però el meu cos part veloç cap al Laberint de la Desolació. Diuen que a qui ho supera se li concedix un desig.

Primer creue un mar de llàgrimes negres i aconseguisc la vora de sal amarga.

El seu cor s’està apagant. Corre!

M’arrossegue pel pantà de dolor i enfile per arrels submergides en podridura. Al fi emergisc en el vall de l’Esperanza.

Vola!

I vole contracorrent. Travesse una cascada de sentiments profunds i la llum cega els meus ulls erosionats.

Ho vaig aconseguir.

Viurà.

Relat registrat en Safe Creative amb codi
1909302051262